La conferència de Berlín, celebrada entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín va ser convocada per França i el Regne Unit i organitzada pel Canceller d'Alemanya, Otto von Bismarck, per tal de resoldre els problemes que plantejava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la seva repartició.
Després de la Conferència, només dos països africans van conservar el dret a preservar la seva independència: Etiòpia i Libèria, aquesta última sota la protecció dels Estats Units d'Amèrica.
CONTEXT
El viatge d'exploració d'Henry Morton Stanley, entre 1874 i 1877, de la conca del riu Congo, finançat conjuntament pel diari britànic Daily Telegraph i el nord-americà New York Herald, i que va determinar que pràcticament tot el territori de l'Àfrica fos conegut i cartografiat detalladament pels europeus, amb la qual cosa no van quedar ja zones sense explorar en territori africà. Com a resultat, l'interès dels països europeus a l'Àfrica va augmentar considerablement, on el nacionalisme i l'imperialisme van influir perquè diversos estats d'Europa enviessin expedicions científiques i militars a territori africà amb la doble finalitat de conèixer les possibilitats d'explotació econòmica i instal·lar guarnicions i llocs comercials que asseguressin la seva presència i control efectiu abans que altres competidors.
Després d'aquest viatge, Leopold II de Bèlgica, en el seu desig d'apropiar-se les terres en benefici propi, va contractar a Stanley per introduir la civilització occidental i la religió a la zona, i Stanley va tornar al Congo per mandat del rei per negociar amb els caps tribals l'obtenció de concessions de terrenys.
Leopoldo havia format l'Associació Internacional del Congo per explotar les riqueses de la conca d'aquest riu, encara que mantenint aquest territori en forma de propietat privada i sense que aquesta zona es transformés encara en possessió de Bèlgica. Si bé aquesta Societat controlava la desembocadura del riu Congo, Regne Unit i Portugal desitjaven evitar que aquesta àrea de control s'estengués. Per la seva banda, França havia aconseguit en 1881 prendre possessió de Tunísia, i en aquest mateix any una expedició francesa dirigida per Pierre de Brazza va prendre possessió efectiva del Congo Occidental a la vora de l'oceà Atlàntic. A l'any següent el Regne Unit va assumir per complet el govern d'Egipte (que estava subjecte a l'Imperi Otomà només en la teoria) i va aconseguir així els drets de sobirania egípcia sobre el Sudan i el nord de Somàlia. El 1884 França va assegurar la seva possessió de la costa de Guinea, amb la qual cosa resultava evident a Europa que la carrera per Àfrica havia de ser regulada.
ELS ACORDS
A la conferènca de Berlín hi havia 14 estats: L'Imperi alemany, l'Imperi austrohongarès, Bèlgica, Dinamarca, l'Imperi otomà, Espanya, Estats Units, França, Regne Unit, Regne d'Itàlia, Països Baixos, Portugal, l'Imperi rus i Suècia
Els acords van ser: -Cada potència imposaria les seves pròpies formes d'administració. -Es Van plantejar algunes obligacions les regions; entre d'altres, estaven: garantir la pau a les poblacions, elevant el nivell de vida dels habitants i millorant les vies de comunicació, per assegurar el flux comercial. -Es Va garantir la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo. -Es Va adoptar la doctrina que tots els territoris pertanyien a aquells que els ocupessin primer des de la costa, per penetrar per ells cap a l'interior. -va Quedar prohibit apoderar-se de les regions pel sol fet de descobrir-les o explotar-les.
