EL CACIQUISME

És una forma distorsionada de govern local on un líder polític té un domini total d'una societat de l'àmbit rural expressada com un clientelisme polític. Aquest sistema, encara que també va tindre la seva expressió a Espanya, és marcadament americà.

Els cacics poden controlar el vot dels seus clients pel que poden negociar amb els polítics centrals i ser la cara i base del partit. D'aquesta manera es creguen "democracias" que en el paper funcionen però que no són el govern del poble. Van funcionar durant el segle XIX i gran part del segle XX en moltes regions d'Amèrica i Espanya.

EL CACIQUISME A ESPANYA:

La concreció electoral del caciquisme era tan sols una de les múltiples formes de manifestar-se la influència dels cacics en una societat de clienteles, encara que va ser la principal característica. En un sentit ampli, l'estructura de clienteles en la societat espanyola no es va crear en l'època de la Restauració, sinó que afona les seues arrels molt més arrere. Va ser a mitjan segle XIX quan, per mitjà de la venda de béns desamortitzats, el clientelisme rural va adquirir una dimensió nova, a l'afirmar-se en el marc d'una economia de mercat.

El caciquisme es va consolidar a Espanya durant la Restauració (1874-1923) . Els cacics s'encarregaven de controlar els vots de totes les persones amb capacitat de vot de la seua localitat, la qual cosa era la base de l'alternança política que la Restauració demandava. Els cacics són persones de poder econòmic, que compten amb un seguici (gent que treballen per a ell) format per grups armats, capaços d'intimidar als seus conveïns que saben que si les coses no transcorren segons els desitjos del cacic poden patir danys físics.

El règim liberal espanyol va estar en tot moment, fins a la ruptura que va significar la Segona República, i excepte breus i dubtosos períodes intermedis, dominat en quant es referix als processos electorals pel frau i l'abstencionisme generalitzats. El caciquisme era, a més d'un sistema d'estructuració de la societat res igualitari, una via per a posar en relació al món urbà, on es prenien les decisions polítiques, amb el rural, és a dir, amb la major part del país. A través de les clienteles caciquiles arribava fins als llocs més recòndits de la geografia espanyola quelcom paregut a l'autoritat.

Ernesto Guevara, més conegut com a Che Guevara, o simplement com a El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de1928-La Higuera,Bolívia,9 d'octubrede1967) fou un polític, guerriller, escriptor i metge argentino-cubà.

Fou un dels líders de la Revolució Cubana. A la dècada dels anys seixanta s'establí amb un petit grup de guerrillers a Bolíviaon fou capturat i assassinat de manera clandestina per l'exèrcit bolivià amb la col·laboració de la CIA. Pòstumament, s'ha convertit en un símbol d'abast mundial; pels seus partidaris simbolitza la lluita contra les injustícies socials o la rebel·lió i l'esperit incorruptible, mentre que pels seus detractors és vist com un assassí en massa i un criminal, acusant-lo, a més a més, d'una nefasta gestió com a Ministre d'Indústria del govern cubà. El contorn del seu rostre, obtingut a partir d'una fotod'Alberto Korda, ha estat denominada com "la fotografia i la icona gràfica més famosa del segle XX" segons l'Institut d'Art deMaryland. El Che Guevara va desenvolupar una sèrie d'idees i conceptes que actualment es coneix com el "guevarisme". El seu pensament prenia l'antiimperialisme, el marxisme i elcomunisme com a elements de base, però amb reflexions sobre la forma de realitzar una revolució i crear una societat socialista que li donaren una identitat pròpia. Guevara atorgava una paper fonamental a la lluita armada. A partir de la seva pròpia experiència va desenvolupar tota una teoria sobre la guerrilla que ha estat definida com afoquisme. Per ell, quan en un país existien les "condicions objectives" per a una revolució, un petit focus guerriller podia crear les "condicions subjectives" i desencadenar un aixecament general de la població.

Per al Che existia un vincle extret entre la guerrilla, els pagesos i la reforma agrària. Aquesta posició va diferenciar el seu pensament del socialisme europeu o soviètic, més relacionat amb la importància de la classe obrera industrial, i l'apropà a les idees maoistes. El seu llibre La Guerra de Guerrillas és un manual on s'exposen les tàctiques i estratègies utilitzades a la guerrilla cubana.

Atorgava un rol fonamental a l'ètica individual, tant del guerriller durant la revolució, com del ciutadà en la societat socialista. Aquest aspecte el va desenvolupar sota el concepte del "home nou socialista", al que veia com a un individu altament mogut per una ètica personal que l'impulsa a la solidaritat i el bé comú sense necessitat d'incentius materials per a ell. En aquest sentit Guevara atorgava un valor central al treball voluntari, que veia com l'activitat fonamental per a formar al "nou home".