EL CACIQUISME

És una forma distorsionada de govern local on un líder polític té un domini total d'una societat de l'àmbit rural expressada com un clientelisme polític. Aquest sistema, encara que també va tindre la seva expressió a Espanya, és marcadament americà.

Els cacics poden controlar el vot dels seus clients pel que poden negociar amb els polítics centrals i ser la cara i base del partit. D'aquesta manera es creguen "democracias" que en el paper funcionen però que no són el govern del poble. Van funcionar durant el segle XIX i gran part del segle XX en moltes regions d'Amèrica i Espanya.

EL CACIQUISME A ESPANYA:

La concreció electoral del caciquisme era tan sols una de les múltiples formes de manifestar-se la influència dels cacics en una societat de clienteles, encara que va ser la principal característica. En un sentit ampli, l'estructura de clienteles en la societat espanyola no es va crear en l'època de la Restauració, sinó que afona les seues arrels molt més arrere. Va ser a mitjan segle XIX quan, per mitjà de la venda de béns desamortitzats, el clientelisme rural va adquirir una dimensió nova, a l'afirmar-se en el marc d'una economia de mercat.

El caciquisme es va consolidar a Espanya durant la Restauració (1874-1923) . Els cacics s'encarregaven de controlar els vots de totes les persones amb capacitat de vot de la seua localitat, la qual cosa era la base de l'alternança política que la Restauració demandava. Els cacics són persones de poder econòmic, que compten amb un seguici (gent que treballen per a ell) format per grups armats, capaços d'intimidar als seus conveïns que saben que si les coses no transcorren segons els desitjos del cacic poden patir danys físics.

El règim liberal espanyol va estar en tot moment, fins a la ruptura que va significar la Segona República, i excepte breus i dubtosos períodes intermedis, dominat en quant es referix als processos electorals pel frau i l'abstencionisme generalitzats. El caciquisme era, a més d'un sistema d'estructuració de la societat res igualitari, una via per a posar en relació al món urbà, on es prenien les decisions polítiques, amb el rural, és a dir, amb la major part del país. A través de les clienteles caciquiles arribava fins als llocs més recòndits de la geografia espanyola quelcom paregut a l'autoritat.